Salta al contingut principal

JAZMÍN DEL CIELO (Plumbago capensis)


Jazmín del Cielo


Esta bella flor veraniega, también se llama jazmín azul o celestina. Es originaria del Sur de África.
Llegó a Betania de manos de la familia de Madre Maria Antonia Quintana que la trajeron d'Arenys de Mar. Es muy abundante en la zona costera del Maresme. Su tierra arcillosa le es favorable.
Este bello tono azul nos hace pensar en el manto de la Virgen que recién honrábamos en su advocación del Carmen o del Monte Carmelo.
María! Guíanos al Cielo siempre.
Este jazmín azul o jazmín del Cielo nos rememora el color del firmamento, nos eleva la mirada a la altura, nos recuerda la Belleza suprema que está en Dios, Autor de toda hermosura.
Gracias Madre por acompañarnos en nuestro peregrinaje hacia la Patria Celestial.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FLOR DE CIRERER

El Cirerer Amb les seves flors tan blanques ens anuncia uns fruits molt bons i saludables. Mare! Vós també ens procureu fruits de vida i d'amor.

CINCO NEGRITOS (Lantana Camara)

Lantana camara  Esta planta, también llamada Frutillo, es una de las preferidas por las mariposas. Originaria de América Tropical tiene un olor característico muy agradable. Crece en lugares templados y cálidos.  En Betania resiste bien los inviernos. En lugares más fríos se oscurecen sus ramas hasta que se secan y mueren,  para brotar en primavera con nuevo esplendor. Es una planta invasora, y en algunos lugares se ha prohibido su plantación, porque prolifera mucho y puede extinguir especies locales. Sus colores vivos y llamativos alegran nuestro jardín. Hoy es la fiesta de María Reina. Honremos a nuestra Madre en esta bonita fiesta. Oh María! Que en nuestras vidas también seamos alegría para los que nos rodean.

13 de Maig - Mare de Déu de Fàtima

Mare de Déu de Fàtima El 13 de maig la Mare de Déu es va aparèixer a 3 pastorets: Lucia, Francisco y Jacinta. Lucia era la més gran dels 3 pastors amb 10 anys, i era cosina de Francisco i Jacinta que en tenien 9 i 7 i eren germans. Tots tres anaven a pastorar junts els ramats d'ovelles dels seus pares, i sempre resaven el Rosari. A vegades, per acabar abans i posar-se a jugar només deien: Ave Maria i Santa Maria, sense dir la oració sencera. Eren molt bons, i a vegades compartien el menjar que els hi havia donat la família per ells amb algun pobre que trobaven, i es quedaven sense menjar. Cap dels tres nens no sabia llegir ni escriure, però sabien resar molt bé. El 13 de maig de l'any 1917, mentre pasturaven el ramat a Cova d'Iria, van veure a la Mare de Déu, vestida de blanc i amb un rosari a les mans. La Verge els hi va demanar que tornessin el dia 13 de cada mes, i els hi va demanar que resessin el Rosari. A partir de llavors van resar molt bé el Sant Rosari i ...