Montserrat de nit Els dies s'han escurçat i comença a fer fred, i m'ha vingut al record aquest fet entranyable. Cada nit, abans d'anar a dormir, entrava discretament a la cambra on jeia la seva àvia impossibilitada i, sense fer soroll, mirava si estava desperta i la besava tot dient-li "Bona nit". A voltes era molt tard i la seva àvia ja dormia. L'acotxava amb tendresa i li feia un petó. Algun matí l'àvia deia: "Ahir no va venir en ... a dir Bona nit" . Devia anar a dormir massa tard. Sí que hi havia anat, però no l'havia volgut despertar. Què bonic el gest d'aquest noi de 17 anys que s'adonava de la solitud i de la malaltia d'aquesta persona gran que tant s'havia desviscut per tots. I ell, que gairebé sempre era el darrer a pujar al llit perquè tenia treballs, exàmens, però el seu bon cor l'impulsava a pensar en l'altra persona, i a voltes la feia riure amb els seus acudits, li explicava novetats, o simplement s'
Pensaments espirituals de la Germana Núria de Betània